La periodista Llum Quiñonero, que presencià l’atemptat ultradretà contra Miquel Grau i tingué un paperclau en tots els esdeveniments que va desencadenar, traça un retrat exhaustiu de l’època que uneix els records personals amb la investigació. El projecte va nàixer a Alacant, amb el suport i impuls de micromecenes. Veurà la llum a l’octubre, quan es compleixen 42 anys de l’atemptat i es publica tant en castellà com en valencià.
El llibre es completa amb les col·laboracions de la professora de secundària Dèlia Amorós, el representant de l’associació Tio Cuc Aquil·les Rubio, els periodistes Mariano Sánchez Soler i Pere Miquel Campos i l’arquitecte Carles Dolç; una crònica gràfica i extractes de l’expedient judicial, que es fa públic per primera vegada, contextualitzats per Manuel de Juan Navarro, que ha coordinat el projecte.

«Sap combinar capítols narratius, referits a la vida i les inquietuds de Miquel Grau, la família i els companys de generació, amb altres moments de to assagístic, imprescindibles per a entendre el moment històric, molt útils per a persones que no vam viure aquella època».
Francesc Gisbert. Nosaltres La Veu. 30.01.21

«Pruna Llibres -una editorial que té una cura extrema dels llibres que edita- ha publicat Miquel Grau 53/1977, de Llum Quiñonero. Un llibre emocionant, que explica moltes coses sobre com va funcionar realment la tan exalçada transició al País Valencià, i en aquest cas a Alacant. L’assassinat de Miquel Grau un dia de 1977. El seu context familiar i polític. El seu compromís. El malaurat judici de l’executor. La lenitat d’una justícia procedent directament del franquisme… Som d’on venim? En part sí. ¿Ens estranya ara el resultat electoral del 10-N? ¿El fet que el feixisme amagat haguera hibernat al si de formacions anomenades constitucionalistes? Tot té la seua lògica i la seua explicació. Aquest llibre, d’autoria col·lectiva, ens retorna a un temps idealitzat, però no tan plàcid com es predica. A Miquel Grau -i podíem haver estat qualssevol- li va costar la vida. Un llibre que ensenya moltes coses: de lectura imprescindible».
Gustau Muñoz. eldiario.es. 11.11.19

«El nombre de Miquel ha estado ligado a la lucha por los derechos nacionales y una vaga memoria de lo ocurrido se ha mezclado con el deseo de olvidar de unos y la interesada desmemoria de otros. En el centro del debate, la violencia política, el sentido de la Transición, la lucha por las libertades y el autogobierno y el freno a las aspiraciones de una sociedad que construyó la democracia con la herencia del franquismo pisándole los talones. La periodista Llum Quiñonero traza un retrato exhaustivo de un acontecimiento irreversible que, de algún modo, viene a resumir esa época».
Jaime Ortega. AU Agenda. Novembre 19

«Quan es compleixen 42 anys d’aquell crim (…) Quiñonero ha bolcat tots els seus sentiments i la seua tràgica experiència per l’assassinat del seu company».
Moisès Pérez. El Temps. 24.10.19