Manuel Molins (Alfara del Patriarca, l’Horta Nord, 1946) és dramaturg i professor. Fou fundador del Grup 49, amb el qual participà en el moviment de Teatre Independent, que en la dècada del 1970 es proposà recuperar la llengua i la cultura pròpies del País Valencià. Autor prolífic, la seua producció teatral presenta una gran diversitat formal, amb temàtiques i intencionalitats molt variades. Ha publicat una trentena d’obres, per les quals ha rebut nombrosos premis. Entre d’altres, destaquen Dansa de vetlatori (1978), Quatre històries d’amor per a la reina Germana (1981), Ni tan alts ni tan rics (1989), Trilogia d’exilis (1999), Abú Magrib (2002), La divina tramoia (2002), Elisa (2003), Combat (L’última cinta de Maria Callas) (2006), Monopatins (Skaters) (2007), Dones, dones, dones (2009), Els valents de Valor (2010), València, Hollywood, Iturbi (2012), Blut und Boden (‘Sang i pàtria’) (2014), Déus, dies i treballs (2015) i Bagdad (Dones al jardí) (2015). També és autor de molts assajos i treballs de reflexió teòrica teatral.
