acabo de llegir a pé / a peu. i no sé explicar-te els versos de veronika paulics. podria dir-te que aquí no hi ha versos. que es tracta d’una prosa poètica. o que són narracions curtes capaces d’ajuntar inesperadament en petits fragments menjars i forats negres. però no és només això. la fluïdesa i la proximitat s’acoblen a la seva escriptura calidoscòpica que parla, entre altres coses, de la fi i de l’origen de la vida i de l’univers. aquí també hi ha espai per a l’exercici de l’ècfrasi encara que els textos no descriguin exactament quadres o pel·lícules o instal·lacions. al contrari: creen petites històries, petites imatges, petits flaixos, petits xocs que tenen un element d‘estranyesa i de perplexitat que provoca reflexions a partir de la formació de l’univers, per exemple.

De l’epíleg d’Evelyn Blaut-Fernandes